EL PREU D'UNA AMISTAT

De vegades coneixem una persona a campaments o colònies i, penses que potser no tornaràs a veure-la més, que allò ha sigut un amic ‘’de campaments’’, que en aquell moment et pots haver unit molt però, per diferents circumstàncies de la vida el contacte es perdrà.

Doncs això em va passar amb una de les meves millors amigues. Érem petites, només teníem set anys, vàrem coincidir a les colònies d’estiu, vàrem passar set dies molt divertits, però aquella setmana es va acabar. Qui m’ho anava a dir! que després de quatre anys ens retrobaríem i la nostra amistat i , la nostra passió pels cavalls ens uniria de tal manera.

Vam coincidir a l’escola d’hípica ‘’Les Deus’’, cap de les dues teníem coneixements de que l’altra muntava a cavall, que per nosaltres era més que un esport, era una passió: entrenàvem juntes, ens ajudàvem a l’hora dels exercicis, fins i tot coincidíem a les quadres quan raspallàvem i mimàvem als cavalls. De mica en mica ens vàrem adonar que teníem moltes coses en comú quan no estàvem entrenant, parlàvem per telèfon o quedàvem per veure’ns. La nostra amistat s’anava enfortint per moments, fins i tot ens varen comprar les nostres respectives eugues amb pocs mesos de diferència.

Aquella va ser un dels moments més importants de la nostra vida, encara tenim més coses en comú: teníem una euga! I el respecte i carinyo que sentíem pel nostre animal es convertia en respecte i carinyo entre nosaltres.

De vegades l’amistat és un sentiment que és una conseqüència de les nostres afeccions o passió i en el nostra cas per l’amor a les nostres eugues.

No és una amistat forçada, actualment no estem a la mateixa hípica, però les dues sabem que sempre podem compta l’una amb l’altra, perquè no és una amistat de veure’ns cada dia anem a diferents escoles però és una amistat sincera.